Acabo de caure, per casualitat, en el weblog "pequeños enigmas" i m'he enganxat. Mireu el dels barrets i el dels gats (sobretot els comments de la gent que ho intenta resoldre). Molt divertit!

Mireu els joves què espavilats: aquesta web l'ha fet el meu germà amb el seu grupet d'amics. És per un projecte del Fòrum 2004. Amb 14 anyets! Brutal! Sobretot el vídeo.

Heu llegit "¿Quién se ha llevado mi queso?". Quan el vaig llegir em va semblar una metàfora genial, però ara penso que era molt simplista.... veure el què passa és molt difícil. A vegades amb estar alerta no n'hi ha prou. I a vegades ni tan sols val la pena estar alerta... nu zé!

Avui a les 23.55 a TV3 fan The Cube. La recomano totalment: ciencia ficció intel·ligent amb molta paranoia i angoixa.

"El secreto de la felicidad no está en hacer siempre lo que se quiere, sino
en querer siempre lo que se hace" (De Tolstoi, enviat per la Jenny).
No tinc ganes de parlar de política, només aprofito per demanar a qui/als qui es senti/sentin al·ludit/s, que no intentin prendre el pèl als ciutadans (suposo que això és molt demanar).
Segueixo sense fumar!! I sense massa esforç!

Segueixo sent no fumadora i aquest cop m'està costant molt menys. Gairebé res. Inclús físicament (altres vegades em donaven tremolors a les mans). Deixem de fumar tots ja d'una vegada!!

Canviant de tema. Pels que us interessen els temes informàtics: El Màster Internacional en Programari Lliure de la UOC ha publicat a la Xarxa els primers materials del curs, en format PDF imprimible i modificable (accés a codi font). Aquí està. Jo ja m'estic llegint la introducció al software lliure i m'he baixat lo del linux. Ara que he acabat exàmens per fi puc llegir cosetes. Apart de "La práctica de la inteligencia emocional" del Goleman (que el tinc pendent de fa temps), vull llegir "Estúpidos hombres blancos", de Michael Moore (Bowling for Columbine). I posats a pensar en coses que vull fer, aquesta setmana estrenaran 21 gramos, d'Alejandro González Iñárritu (Amores Perros). S'haurà de veure.

Ja sóc no fumadora/ex-fumadora.

"Y mírame a la cara, y atrévete a negarme que conoces tantas camas como historias que contarme. Mejor no des detalles, prefiero que te calles, que me evites que te alague con piropos y verdades"..."Dejaste un imbécil muy grande en mi frente pintado. No tienes perdón. Ahora entiendo el afán por viajar con tu hermana a La Habana o las cenas aquellas con tus compañeras una vez por semana y los viejos amigos y algún que otro primo que ya peina en cana. No tienes corazón". És la cançó de Café Quijano amb el Sabina. Música molt Quijanera amb lletra molt sabinera. Mola el recitat final tipus conversa: CQ:"Si no me quiere, no me quiere" Sabina "Nadie se muere!" CQ: "Así está el tema!" Sabina: "Qué dilema!".

Marxo a l'examen, que aniré xino-xano caminant per descansar la ment. Espero que no es passin molt amb les preguntes. :S

Què dolenta és la por!!! Avui tinc por a un miserable examen de comptabilitat i a no ser capaç de deixar de dependre del tabac. Grrrrrr.... ;)
Ah! Ja he penjat les fotos

Avui compraré el llibre de l'Allen Carr (comecocos per deixar de fumar). Vaig aconseguir-ho una vegada (8 messos) però des d'aquell fracàs tots els intents no han durat ni una setmana... Quina por! Bé, el pitjor que pot passar és que no ho deixi per tant, tampoc hi perdo res per intentar-ho una altra vegada, no? Ai...
"Ni la contradicción es indicio de falsedad, ni la falta de contradicción es indicio de verdad". Blaise Pascal

Recordeu quan vaig comentar l'enquesta que deia que el 43% dels espanyols crida o colpeja l'ordinador? Doncs aquí teniu un simulacre, així no trencareu res. ;)

Avui he anat de rebaixes, perquè m'he adonat que comencen a acabar-se les coses que m'agraden. Em donaré una altra volta al final de tot per trobar els mega-xollos d'ultima hora. Crec que encara que em toqués la loteria continuaria anant de rebaixes. L'únic problema és que a determinades hores hi ha molta gent. Els del Mango m'han dit que aquests dies no posen els Smint que regalen normalment perquè s'esgoten en dos segons...quina pena perquè m'encanten. Sempre n'agafo quan hi vaig.

Demà tinc dos exàmens (Estadística II i Direcció de Marketing I). Ai, ai, ai. Vulguis o no, el fet que algú jutgi el teu grau d'idiotesa o sabiduria sobre un tema és molt desagradable. Però si no t'aproven no tens manera de demostrar ràpidament que saps d'aquell tema, així que s'ha de fer. Quin remei! A mi és que aprendre m'encanta, i estudiar quan estic inspirada també, però memoritzar per un examen és una experiència que encara és hora que trobi algú que digui que és divertida.

I la setmana que ve encara en tindré un altre, i a sobre d'una assignatura que no em motiva gens (Comptabilitat). Amb les ganes que tinc d'anar a lluir el bronzejat pels puestos...

Preparar una festa és molt divertit però recollir i netejar tot és un pal. Avui tinc una sensació similar per dos temes:
1. Encara tinc l'arbre de Nadal posat i, per tant, ja toca recollir-lo i guardar-lo (no sé on, perquè tinc poc espai, així que de moment el ficaré en una capsa a sota el llit i el maleiré cada cop que escombri i fregui el terra)
2. Ahir vaig fer rentadora però encara he de tornar a "arxivar" tota la roba d'estiu que em vaig endur al viatge.

Però "güeno"....s'ha de fer. Quina mandra! I dissabte tinc dos exàmens i ja no m'enrecordo absolutament de res del que vaig estudiar abans de marxar (al viatge no he obert ni un llibre, tot i que me'ls vaig endur per tenir la consciència tranquil·la, je je).

He quedat saturada de merengue i bachata, però si us ve de gust escoltar alguna cosa del què allà no em desegradava podeu buscar una que es diu "Inténtalo tu" de Joe Veras o "Juego de amor" de Anthony Santos (no Toni Santos el de Operación Triunfo, eh?). Allà tampoc m'emocionaven però ara les poso i m'animo perquè em porten bons records (de banana mamas, cuba libres....).

Per últim, cal dir que quan desconnectes tant i arribes al "món real" te n'adones de la quantitat de coses que poden canviar en una setmana. Avui la frase que més he sentit és "no t'has enterat de què....?" I jo "doncs no, ni idea". Je je je.

Ja he arribat!!! La República Dominicana és genial. En quant tingui les fotos les penjaré perquè pugueu veure els llocs que he visitat. No tinc cap anècdota xunga tipus pèrdua d'equipatge, pèrdua de passaports, pèrdua de diners....si de cas, pèrdua de neurones de tenir-les tot el dia al sol, bevent combinats i sense pensar en res que no sigui divertir-se i veure coses xul·les...molt guai!

Ara estic mirant tots els mails acumulats. Coses destacables: els que vau enviar lo del Forum 2004 he rebut un mail dient que hem guanyat (m'estic malacostumant a que em toqui tot, jejeje) així que reviseu el vostre correu si participaveu. I coses gracioses (les dues enviades pel Joan): un curtmetratge divertit, i un joc.

Demà al matí marxo a la República Domicana. Gràcies a tots els que em vau votar. Ja us explicaré què tal i penjaré fotos quan torni (14 gener).

Si trobo algún ordinador amb connexió a Internet ja escriuré alguna coseta des d'allà.

Petons i que vagi bé aquests dies!

"Uno es lo que ama, no lo que le ama": gran frase de la peli Adaptation. Molt original. La sensació que he tingut mentre la mirava ha estat similar a la que em va provocar, tot i ser molt diferents, Magnolia, una altra gran peli que vaig veure fa uns anys.

Abans hem vist 28 días después que, a mi, com a peli de zombies i de catàstrofe, m'ha semblat molt bona (és del director de Trainspotting). Als altres (al final érem 5 a la sessió cine fòrum) no els ha agradat gaire.

Ahir a la nit al Canal 33 van fer "En construcción", de José Luis Guerín. La vaig mirar i em va enganxar, com t'enganxes a una conversa que sents a l'autobus. Et fa ràbia que els protagonistes baixin a la següent parada, però tot i així ja t'has fet una idea del "que passa". Ara, en uns dels meus múltiples kit-kats d'estudi, m'he posat a mirar crítiques sobre la peli (documental o el que sigui, que no vaig treure l'aigua clara amb els tertulians del Millenium). En una d'elles he trobat això, que m'ha encantat:
¿Tiene sentido examinar la realidad, lo cotidiano? ¿Sirve para algo forzarse a construir un diario?
El que responde ahora no es Umbral, sino David Grossman, un escritor israelí al que, tras los atentados del 11-S y metido de lleno en una novela, un periódico le pide que escriba un diario. Su respuesta es ésta: "Cuando no escribo tengo la sensación de que no entiendo realmente nada, de que todo lo que me pasa, todo lo que ocurre y todas mis relaciones con las personas son hechos que tan sólo están 'uno al lado del otro', sin ningún contacto pleno entre ellos. En cambio, desde que he vuelto a escribir todo se va hilando de repente, todo acontecimiento alimenta los otros. Todo aquello que veo, toda persona con la que me encuentro es una pista que se me brinda y que espera que yo la interprete"
Lo que Grossman dice, Guerin lo ha hecho con su película.

Quina llàstima! No podré estudiar aquesta tarda ;). Tinc reunió social a casa. M'acaba de trucar la Imma. Ve ara cap aquí, que fa molts dies que no ens veiem (ha flipat quan li he dit que marxo al Carib). Ja estudiaré demà una estoneta més.

Tres dies per marxar! (tinc moltes ganes): Ja estic de vacances. Per fi!! Però he d'estudiar perquè només tornar del viatge tinc dos exàmens....quina mandraaa!!!

The eye: Molt bona. Llàstima que algunes idees siguin semblants a El sexto sentido. Tret de la poca novetat en quant al tema "veo muertos", la peli és bastant sorprenent. I cal dir que els japonesos perfilen molt més les històries, dedicant més esforços al rotllo psico. Els americans és gasten més els diners en espantar-te que en ficar-te la por al cos i fer-te pensar. Tot i així he dormit bé!

Acabo de fregar el pis, així que en 10 minuts no em podré moure de la cadira. Puc passar hores quieta en un lloc, però només fa falta que no pugui perquè de cop em vinguin tots els mals i soni el telèfon fixe, m'hagi deixat el tabac a l'altra banda de la casa, o tingui visita... Això últim és previsible perquè la Mireia m'ha trucat des del videoclub i ja deu estar a punt d'arribar. Veurem The eye, que suposo que m'agradarà perquè és de l'estil de The Ring, no?

Bon any nou!!!!!

Espero que no tingueu massa ressaca. Jo no en tinc perquè vaig decidir quedar-me a caseta per acabar-me de curar el refredat. Estic escanejant fotos de quan vam anar de viatge a New York i Orlando.