<$BlogRSDUrl$>

6.5.04

Ahir vam anar a sopar al Tivoli's Bistro (menjar thailandés) i després al Tinta Roja (un bar que val molt la pena, al Poble Sec). Va ser una reunió d'amics que tenen relativament bastant contacte però que físicament es veuen molt poc...per això fa tanta il·lusió. Avui he tingut una altra d'aquestes, de 10 minutets només, amb dos exprofes que estan aquesta setmana amb qui xatejo de tant en quant però que ens veiem molt poc. Fa il·lusió.

Canviant de tema, mentre buscava contes relacionats amb aspectes de la negociació per explicar la setmana que ve a classe m'he topat, en el "Cuentos para pensar" del Bucay una frase que porto intentant expressar des de que tinc consciència del què és per a mi l'amor: "El amor es la desinteresada tarea de crear espacio para que el otro sea quien es" És a dir que sents amor quan acceptes l'altre com és i perceb que l'altre t'accepta com ets.

4.5.04

Els dimarts i dijous faig un curs de negociació de 4 hores. Vaig començar la setmana passada i dijous que ve ja em toca fer una exposició de tema lliure de 5 minuts.

He pensat que els parlaré dels contes i explicaré un parell que tinguin a veure amb la negociació. El guió podria ser algo així:
-Bona tarda a tothom. Sóc la Patrícia, per si algú no recorda el meu nom. Us vull explicar un conte així que si voleu, podeu posar-vos per aquí davant per fer més caliu.
(un cop estiguin posats m'asseguraré que tothom pot veure'm bé i seuré davant d'ells)
-Coneixeu el conte del camp de melons? (si algú el sap que l'expliqui si vol, sino l'explicaré jo): Hi havia una vegada un granjer que cultivava melons. En tenia molta cura i estava molt orgullós de la bona qualitat que tenien. Però tenia una gran preocupació. Feia una setmana que cada matí quan els comptava en trobava a faltar un parell. Decidit, va agafar un gran cartell, hi va escriure en lletres ben grosses "COMPTE! Un d'aquests melons està enverinat". L'endemà, només llevar-se va anar corrents a contar els melons, per comprovar si la seva estratègia havia fet desistir els suposats lladres. Però, quan va arribar al camp va trobar que en el cartell, a sota de la seva advertència (recordeu que posava, no?) ara algú hi havia escrit. "Compte! Que ara ja n'hi han dos d'enverinats".
(llavors preguntaré què creuen què ens vol explicar aquest conte, i si hi ha alguna d'aquestes coses que sigui aplicable a la negociació. Jo diré que la meva intenció era transmetre'ls que l'agressivitat porten,sovint, més agressivitat i la desconfiança també porta a més desconfiança...)
Ja dec portar ben bé 3 minuts. Demà segueixo que estic cansada ja.

3.5.04

Acabo de tornar a veure la peli Amélie. Voldria comentar moltes coses, però millor no ho faré per si algú no l'ha vista, perquè la gràcia és que cadascú ho interpreti. És un conte sobre la realitat.


Avui comença la campanya de la Renta. Que algú m'expliqui perquè dimoni no desgraven els lloguers, que no ho entenc.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?