<$BlogRSDUrl$>

29.3.04

Que surti el sol i que comenci de debó la primavera!!!!: Dijous a la tarda, quan va caura aquell diluvi universal a Barcelona vaig comprar un paraigua d'emergència en una botiga dels vint duros. Avui, al sortir de la feina, de la ventada que feia se m'ha girat del revés casualment a 20 metres de la botiga. Me l'han canviat per un altre molt amablement però.... arribant ja a casa, el nou paraigua se m'ha girat dos vegades més. Si és que fa un vent que no hi ha manera. Els del kiosc de baix de casa han hagut de recollir tot a corre cuita perquè plovia de costat i se'ls han mullat un munt de revistes. La pluja és per mirar-la des de la finestra i amb la calefacció a tope.

També he passat per la biblioteca (us recomano que aneu a les biblios de la diputació, que tenen últimes novetats en llibres i pelis i, mentre no s'imposin els que ja han començat a donar la llauna amb els cànons, de moment el lloguer és totalment gratuït) a tornar Onze minuts de Coelho. A mi m'ha agradat bastant, però que s'abstinguin de llegir-lo els que no els agradin els temes "marginals" (en aquest cas és sobre la prostitució) i els que s'avorreixin amb temes de caire introspectiu o espiritual. Sembla paradoxic (sexe-espiritualitat) però no, en el llibre van estretament lligats.

Parlant de llibres, la setmana passada em vaig llegir un llibret que vaig veure que estava entre els més llegits d'assaig: "El regal de la comunicació", que tracta sobre la comunicació no verbal, de com relacionar-nos millor per a ser més feliços. També em va semblar interessant i es llegeix en una tarda.

I ja tinc aquí (per fi, sort de la biblioteca!, perquè al Happy Books em van dir que ara ho té Círculo de Lectores i que ells no el venien ja) els Cuentos sin plumas de Woody Allen.

Apa, vaig a preparar el sopar que tinc gana ja.

26.3.04

Molt curiós el què ha passat en el concurs de e-poemes organitzat per La Vanguardia. Es veu que algunes persones, en llegir el poema d'un amic o conegut, han enviat al diari un altre poema de rèplica. Hi ha algunes rèpliques molt bones com la de Enrique Conejo que va llegir el poema del seu antic company d'escola, Enric Beck, que deia en el seu poema titulat Avance "Luna de agosto/sin aramas ni equipajes/cruzas el Ebro" i va escriure el seu poema Retroceso que deia "Y en la otra orilla encuentras/lo que nunca buscaste:/el recuerdo."
Com a poema, m'ha agradat molt Así Funciona de Sergi Puertas (es veu que ha publicat ja un parell de llibres de poesia):
"Si supieras
lo que pasa por mi cabeza, me amarías.
Si lo dijera, huirías.
Como lo callo, me ignoras.
Pero la vida sigue. Encima".

23.3.04

Dues recomanacions gastronòmiques:

1. Per menjar a fora: Los ancares, és un gallego on es poden menjar unes tapes per llepar-se els dits amb l'alicient del bon rotllo que tenen els cambrers. Ahir ens van tenir allà fins gairebé les dues i feliços. Em vaig fixar que hi van a sopar gent que treballa de nit (metges d'urgències 061 hi havia per exemple) per tant deu tenir molt bona fama i no deu ser car (això no ho sé perquè ens va convidar un amic americà que ha vingut per uns dies a Barcelona). Està a Barcelona, a Sicilia amb Còrsega.

2. Per menjar a casa: Colmado Afro-latino. És genial si voleu recordar algún menjar o beguda que heu provat en algun viatge al Carib (en el meu cas he anat a buscar ron dominicà per exemple), de Sudamèrica, etc, o cuinar alguna cosa diferent. Està a Via Laietana, 15, també Barcelona, és clar.

M'ha agafat gana tant parlar de menjar. Vaig a acabar de preparar el sopar. ;)

21.3.04

(escoltant: Searching for the golden eye)

¿A cada cerdo le llega su San Martín? Això si algú l'enganxa, perquè si tots esperen que ho faci un altre.... o què? li arriba sol, totes les marranades se li giren en contra? Nu zé...

20.3.04

Primavera/No a la guerra... molt bé!

M'han trucat els meus pares des de la mani contra la guerra (ara fa un any que va començar, en contra de la voluntat dels espanyols) i diuen que està molt animada. Jo m'he quedat perquè he d'entregar urgentment una pac de conta financera i perquè confïo que el ZP com a mínim treurà Espanya de la guerra. Com a mínim.

Avui tinc un dia molt tranquil. M'he llevat d'hora i he anat al gimnàs, he anat al mercat, m'he fet una "xatonada" i uns pits de pollastre per dinar, he plorat amb una peli dramón que feien a la tele mentre em prenia el café i ara estic fent la pac i cantant, contestant trucades de telèfon (tothom truca per quedar quan no pots/vols, és llei de Murphy)... d'aquí una estona faré un altre descans per llegir-me un trosset més de Once minutos del Paulo Coelho, que de moment pinta bé.

19.3.04

M'ha arribat això per mail (gràcies Bren). No posa qui és l'autor, llàstima. Em sembla interessant llegir-ho ara que corre tanta mala llet i agressivitat pel món:

Una noia estava esperant el seu vol en una sala d`espera d'un gran aeroport. Com que s'havia d'esperar bastant, va decidir comprar un llibre i un paquet de galetes. Es va assentar a una sala de l' aeroport per a poder descansar i llegir en pau. Dos seients al seu costat, es va assentar un home que va obrir una revista i va començar a llegir. Entre ells van quedar les galetes. Quan ella va agafar la primera, l'home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar : "¡Que descarat; si jo no estigues tant cansada, li donaria una bufetada que no se'n oblidaria mai mes!". &g! t;Cada vegada que ella agafava una galeta, l'home també n'agafava una. Allò la va indignar tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar. Quan quedava només una galeta, va pensar: "que farà ara aquest abusador?". Llavors, l'home va dividir la última galeta i va deixar la meitat per a ella. Ah! No!. . . Allò li va semblar massa!. ¡Es va posar a bufar de la ràbia!. Va tancar el seu llibre i les seves coses i es va dirigir al sector d'embarcament. Quan es va assentar a l'interior de l'avió, va mirar dins del bolso i a dins hi havia, el seu paquet de galetes,intacte, sense obrir. ¡Va sentir tanta vergonya!. Només llavors va veure fins a quin punt estava equivocada. ¡Havia olvidat que les seves galetes estaven guardades dins del seu bolso!. ;L'home havia compartit les seves sense sentir-se ni indignat ni nerviós, ni alterat. I ja no hi havia temps ni possibilitats per a explicar o demanar perdo. Però si per a raó ¿quantes vegades en la nostra vida trèiem conclusions quan hauríem d'observar millor? ¿quantes coses no son exactament com pensem sobre les
persones?

I va recordar que existeixen quatre coses a la vida que no es recuperen:

1- Una pedra, desprès d'haver estat llançada
2- Una paraula desprès d'haver estat dita
3- Una oportunitat, després d'haver-la perdut
4- El temps, després d'haver passat.
Felicitats papa!


De petita pensava que de gran no voldria tenir fills. Ho tenia molt clar. Curiosament, quan et fas més gran les coses no es veuen tan fàcils i les decisions costen molt més de prendre. Avui, dia 19 de març, l'únic que ser segur és que pare no seré. En tot cas mare algun dia. O potser no.

18.3.04

Ahir va ser el meu sant. Per celebrar-ho vam anar a sopar al Thai Gardens (Diputació entre PgGracia i Pau Claris). El lloc està molt ben decorat i el menú degustació és molt complet per a provar una mica de tot. Em va agradar tot excepte el lichis. Sobretot val molt la pena no perdre's els llagostins amb coco, els llagostins rebossats, l'amanida de cabell d'àngel...bonííííssim!

14.3.04

Estic esperant q surti ZP. Aquesta nit he tingut, per primer cop a la meva vida, la convicció de que realment tenim veu i vot, que la sobirania és del poble.

Carod: No t'he votat però et felicito per l'inici del discurs, i no només perquè jo sigui fan de Sabina, sino perquè veig que entens el que sentim els catalans, siguem nacionalistes, de dretes, d'esquerres o tinguem les idees que tinguem:

"Allá donde se cruzan los caminos,
donde el mar no se puede concebir,
donde regresa siempre el fugitivo,
pongamos que hablo de Madrid"
Ahir a la nit tots vam picar molt fort, casserolada, claxonada, picant mans, amb les claus del cotxe, amb les safates dels cambrers.....sense dir res, sense lemes ni pancartes acordades o "desacordades"....Avui, però, cal que utilitzem l'únic poder que tenim: VOTA.

13.3.04

"Todos vamos en el mismo tren", això és el que hauria de ser. Demà que tothom voti el què li sembli que pot ajudar més a que puguem sentir de debó que tots anem en el mateix tren, amb les nostres opinions, la nostra diversitat, la nostra cultura, i les nostres diferències, però en el mateix tren i amb solidaritat i pau.

12.3.04

12-M: El quart d'hora d'aturada a les 12. M'ha commogut profundament veure l'empatia i la solidaritat de la gent. Els vianants s'han parat a mig pas de zebra, els conductors han baixat dels cotxes, camions, autocars, camionetes... hem sortit tots al carrer i hem passat 15 minuts en pau.

En pau.

S'acava de morir una nena de 7 mesos que es deia com jo. Amb ella ja són 199 víctimes mortals. Per tots ells, i pels milers de ferits i mutilats per malvats (siguin d'on siguin), anirem aquesta tarda a les 19 hores a manifestar-nos. A Barcelona (per si encara hi ha algú que no s'ha enterat, será a Aragó-Passeig de Gràcia). No crec que serveixi perquè els malvats respectin la vida dels innocents, però almenys servirà solidaritzar-nos i enviar una abraçada col·lectiva als afectats, que en últim terme som tots nosaltres.

I sense polititzacions.

11.3.04

11-M: No puc entendre com hi ha algú que pot considerar que hi ha alguna cosa per la qual val la pena matar 190 innocents.... És tan absurd que només es pot sentir impotència i ràbia. I mil preguntes, algunes sobre el periodisme, sobre política...i no tinc resposta :(

7.3.04

M'acaben de dir que escric poc ultimament. Sí, escric poc. He estat pensant el perquè i és el següent: Quan estic trista o preocupada no escric, escric quan trobo la solució. Apart d'això, en un primer moment de cabrejada quan em passa alguna cosa desagradable em ve de gust estar sola, i suposo que també hi deu tenir relació.

Bé, a las penas puñaladas.

Coses interessants: Ahir vaig anar a dinar a un Japonès: Ginza (provença, 205 Barcelona). Està molt bé de preu i molt bo. Aquesta tarda he anat a veure Dalí Cultura de masses al Caixa Fòrum. M'ha encantat. També perquè aquestes setmanes abans de començar amb la UOC m'he llegit uns quants llibres sobre l'artista (Dalí és molt més que un pintor!). Els sis minuts que dura Destino (curt d'animació Disney/Dalí) són fantàstics.

2.3.04

És curiós com a vegades qualsevol petit canvi ens pot alegrar. M'han canviat l'horari. Ara tinc només tres quarts d'hora per dinar però surto una hora abans....sortir de la feina i encara es de dia!! El super està obert!! Quina felicitat!

This page is powered by Blogger. Isn't yours?