La setmana passada a Pecado Original (telecinco) van estar insistint sobre la pregunta: ¿Per què els homes tenen mugrons si no serveixen per res?. No vaig posar atenció a la resposta perquè m'importa ben poc. Però jo em pregunto: Per què no tenim la mateixa habilitat a les dues mans?. Ho dic perquè pintar-se les ungles de la mà dreta cada setmana és una tortura. Almenys jo tinc habilitat nul·la per pintar amb l'esquerra. M'he pintat fins els "nudillos" (ni idea de com es diuen en català i no tinc temps per anar-ho a mirar al diccionari, sorry)

Per primer cop des de feia mesos avui he sigut la que "se'n va a dormir que està cansada". Se m'ha fet molt estrany. Hem anat a fer una cervessa i m'ha vingut de gust prendre un cacaolat calent. Ens hem passat a saludar pel bar del costat que hi havia uns amics prenent-se els cubates i tothom s'ha sorprés de que ja marxéssim a dormir. Jo també. Què ens està passant?

Sóc conscient que parlar del temps es considera un tema instrascendental. Quan no sabem què dir, per por a què el silenci sigui interpretat com un despreci cap a l'altre, parlem del temps. Doncs aquesta tarda em ve de gust parlar de "Heu vist l'aire que fa???". Quan he sortit de la feina em veia ja com la Dorothy del Mago de Oz, volant fins a la fi del món. He hagut d'anar esquivant diaris, bosses de plàstic i cartrons que sortien disparats de les parades dels antiquaris de plaça de la Catedral; resant el rosari perquè no em caigués a sobre alguna llum o decoració pel Portal de l'Àngel; i fent força perquè caminava a contracorrent....Quina ventada!

Apart d'això, mireu-vos aquests dies el weblog de Sitges que fa el Roger pel 3xl i deixeu-li algun comentari.

A partir d'avui a l'Artenbrut fan "La casa de Bernarda Alba" de Federico García Lorca. M'encanta aquesta obra. La vaig descobrir a l'escola on, no recordo per què la vam llegir dues vegades. El primer cop vaig fer d'Adela (la filla més passional, que es rebela contra la repressió imposada per la seva mare Bernarda), i el segon vaig fer de Martirio (el personatge, per mi, més ric de l'obra: cruel, amargada, reprimida sexualment...). García Lorca és que era genial.

Martirio: Es preferible no ver a un hombre nunca. Desde niña les tuve miedo. Los veía en el corral uncir los bueyes y levantar los costales de trigo entre voces y zapatazos, y siempre tuve miedo de crecer por temor de encontrarme de pronto abrazada por ellos. Dios me ha hecho débil y fea y los ha apartado definitivamente de mí.

Amelia: ¡Eso no digas! Enrique Humanes estuvo detrás de ti y le gustabas.

Martirio: ¡Invenciones de la gente! Una vez estuve en camisa detrás de la ventana hasta que fue de día, porque me avisó con la hija de su gañán que iba a venir, y no vino. Fue todo cosa de lenguas. Luego se casó con otra que tenía más que yo.

Amelia: ¡Y fea como un demonio!

Martirio: ¡Qué les importa a ellos la fealdad! A ellos les importa la tierra, las yuntas y una perra sumisa que les dé de comer.

i una altra escena (aquesta d'Adela):
Martirio: ¿Qué piensas, Adela?

Adela: Pienso que este luto me ha cogido en la peor época de mi vida para pasarlo.

Magdalena: Ya te acostumbrarás.

Adela: (Rompiendo a llorar con ira) ¡No , no me acostumbraré! Yo no quiero estar encerrada. No quiero que se me pongan las carnes como a vosotras. ¡No quiero perder mi blancura en estas habitaciones! ¡Mañana me pondré mi vestido verde y me echaré a pasear por la calle! ¡Yo quiero salir!

fracasar
(Cf. it. fracassare).
1. intr. Dicho de una pretensión o de un proyecto: frustrarse (ǁ malograrse).

frustrar.
(Del lat. frustrāre).
1. tr. Privar a alguien de lo que esperaba.
2. tr. Dejar sin efecto, malograr un intento. U. t. c. prnl.

Conclusión que saca un pesimista: “si no se intenta, si no se espera, no habrá fracaso”.
Conclusión que saca un optimista: “¿por qué ha fracasado este proyecto? En el próximo...”

Confiança vs Desconfiança (prudència?), Independencia vs Parella, els germans Coen m'han tornat a entretenir amb Crueldad Intolerable, on Clooney demostra de nou (a Oh! Brother també va estar genial) que és un gran comediant. I guapíssima la Zeta-Jones pels nois. Una peli per passar una bona estona.

Pájaros de barro estan posant. :)

Ja marxo ja. Pero heu vist com mola el pantallazo de la meva peich que posen els de msn? M'he emocionat!

Actualització: això dels cercadors és raríssim. Ahir sortia Peterpat i avui ja no surt. Nolontiendo...

Aquesta nit hem anat al concert de Razón de más, al Luz de Gas. Ja que de moment no contribueixo al creixement demogràfic portant al món uns quants "xurrumbeles", doncs ballo una estona en benefici de l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya. M'he divertit. Del repertori d'aquesta familia Trap a la catalana estan prou bé les versions que fan de Hotel California, Sin miedo a nada, Déjame, Hey Jude (bona idea acabar el concert amb els Beatles), Without you (no sé el títol exacte, aquella que fa "I can't live, if living is without you, I can't give, I can't give anymore... ) i alguna altra més que ara no recordo (ja m'ajudareu els que hi ereu: Alex?). He trobat a faltar, lògicament, Sabina i Serrat, que alguns dels germans del grup les canten molt bé (vaig anar a un altre concert que van fer a la Cova del Drac fa uns messos). Vaig a fer nones que demà toca treballar.

Queda un mes per Nadal. El consumisme i l'ambientillo engalanat a carrers i edificis comercials, i sobretot, el fet de passar el primer Nadal "a casa meva" m'ha portat a obsessionar-me amb el tema de la decoració nadalenca. Així que, previsora, acabo d'arribar de donar una volta pel centre per començar a agafar idees. A l'Habitat tenen coses molt xul·les, però m'esperaré a comprar res car fins que posin la Fira de Santa Llúcia. Per no tornar amb les mans buides he anat a la tenda de 100 (que ja no és de 100 sino de 0,70 fins a vint i tants euros) i he comprat un petit arbre fet de pinyes platejades per col·locar de centre de taula o a l'entrada, i uns servilleteros de Papa Noél que posaré trepant per la meva única planta. He parlat amb la meva mare i vindran per Sant Esteve. Em fa mooolta ilusió.

Cai...Deuen ser les meves "arrels" andaluses (la meva àvia és de Jaén)...m'agradaria anar-hi algun dia. Em poso ja a fer la pràctica q ja porto unes quantes hores fent el ronso.

"Puedo imaginarme la vida sin cantar, pero no me la puedo imaginar sin contar historias" J.Sabina
M'acabo d'enterar que el Sabina va fer la cançó del programa "Con las manos en la masa" . Ja deia jo que m'encantava!!! jajajaja
Con dos camas vacías: "Cada vez que me confieso me doy la absolución. Ya no cierro los bares ni hago tantos excesos, cada vez son más tristes las canciones de amor"
Bon cap de setmana!

Ahir vam anar a prendre algo pel Born. El Sergio em va dir que s'ha mort l'actor que feia de Leroy a Fama. M'encantava la sèrie i el Leroy el que més (era el xulillo). Tinc el CD de la BSO. ;)

Ara m'ha donat per pensar en el que he batejat com a "responsabilitats voluntàries". La qüestió és la següent: la meva obligació és treballar (per menjar bàsicament, je je je, quin remei!) però apart d'això vaig buscant-me altres responsabilitats com poden ser: fer neteja al pis i entregar una pràctica d'Estadística II. Doncs m'acabo de llevar fa una estona i el que em venia de gust no era ni una cosa ni l'altra, sino ballar. M'he posat una mica amb l'Estadística però he decidit que ho faré aquesta tarda i que ara poso musiqueta ("grandes éxitos del petardeo: Mónica Naranjo, Malú, Flores Raras...)

Molt curiosa la columna del Xavier Graset avui al diari Metro, barrejant política, teatre (per cert em moro de ganes de veure Art, però la meva economia no està per la labor així que si us entereu que donen entrades o descomptes aviseu), i intel·ligència emocional.

Estava llegint aquesta notícia, i m'ha vingut al cap que, desgraciadament, la nostra societat encara és molt sexista. Parlem de violència domèstica, d'assetjament sexual, de conciliació de la vida familiar en termes de "defensar la dona". Què no hi ha homes maltractats (psicològica i físicament), assetjats, o amb fills? Per què han de ser temes "de dones"?

Matrix Revolutions: a la tercera va la vençuda. Em va agradar (milagro!!!) Crec que ja he pillat tot el tema dels programes. Tornaré a veure Matrix i Reloaded per acabar-me d'enterar de tot. Per cert, he flipat amb l'advertència legal que fan al principi de la peli. Hi ha gent que es dedica a enfocar la pantalla durant dues hores per copiar-la, quina moral!. La gravació, és clar, queda en plan "directe" amb crits, riures, gent tossint, etc. M'ha interessat el tema i he trobat algunes notícies on s'expliquen tots els esforços que estan fent les distribuïdores ("cacheo" als periodistes als passis de premsa; estudi de nous sistemes tècnics per evitar-ho; detectius d'incògnit tipus Smith de Matrix, je je je..)

L'estic escoltant a la ràdio, molt maca la lletra: You say it best When you say Nothing at all
Ah! La isla bonita ara!

El meu amic Andrés no passa per aquí ni per casualitat. Les raons que em va donar van ser:
1. Està en català (ell parla castellà)
2. Vol continuar sabent de mi de forma individualitzada (és a dir, que vol que ens continuem escrivint i no anar mirant un weblog)
Com normalment li envio el que escric, avui l'he avisat per e-mail a veure si baixava del burro: "Nene, a petición de uno de mis asiduos a la peich, he hechun pequeño relato sobrel tráfico(podrías mirar mi pag de tanto en cuanto, q hay fotos y cosas en español, joé. Es muy triste q mi muy mejor amigo no me lea, ja ja ja)". Sense venir a la pàgina (almenys això crec) m'ha contestat: "Mejor amigo? Anda, mira qué ilusión... "
Això dic jo "..."

Post a la carta (historieta sobre "trànsit" demanada per FranCESC):
Por fin ha llegado a casa. Ni siquiera tiene fuerzas para ducharse, ponerse el pijama y abrir la nevera para recargar unas cuantas calorías. Decide descansar unos minutos delante del televisor. Lo primero que ve al encenderlo es una nueva versión de aquel anuncio que le pregunta "¿Te gusta conducir?". Vuelve a gritarle a la tele, como cada vez que ve el anuncio: "¡Que no me gusta!!! ¡Los pelos del brazo no me los eriza el viento, me los erizan los nervios!. Aún con la mirada fija en el televisor, empieza a recordar cómo consiguió llegar al trabajo por la mañana: Salió con tiempo para no tener que encontrarse con la multitud de motoristas que apuran hasta el último momento antes de levantarse y que salen en tropel a hacer rallie por entre los coches. Pero ni con esas. Según decían en la radio (Flaix Bac), un coche se había incendiado en la Ronda del Mig. Después de veinte minutos de arranca y para, descubrió que debía tomar una ruta alternativa porque la habitual estaba cortada. Así que, como cada día, volvió a encontrarse con los motoristas, además de los taxistas, autobuses, coches que si paras en ámbar o en un paso cebra te pitan, niños a la puerta del colegio: lo habitual. Como aliciente, hoy hubo dos novedades. La primera, ya casi llegando al trabajo fue el paso de un coche de los secretas que perseguía a algún delincuente (con la mala suerte que no iba en su dirección, ya que cuando es así no sabe por qué razón pero la gente espabila y se avanza algo más). Y la segunda, a las nueve en punto, una de las noticias del boletín horario de la radio: "Clos sufre un accidente de tráfico". No ha leído en los diarios la noticia, así que no ha podido informarse más sobre el supuesto incidente, pero imagina que el alcalde, si está viendo el anuncio pensará lo mismo que ella: "¡Que no me gusta!!!"

Amb els paquets de Trident White (en concret per cada 5 paquets) donen entrades de cine enviant sms amb el codi que hi ha dins. Funciona perquè ho vaig enviar fa dues setmanes i ahir ja les vaig rebre per correu. A més sortegen (això ja depen de la sort de cadascú...) viatges a Londres. Tant de bo em toqui!!

Acabo de passar una bona estona llegint el Manifiesto ARS. Entre d'altres coses diu "No nos interesan los libros que has leído, las películas que has visto o demás memeces varias. Nos interesa lo que piensas, lo que cuentas y cómo lo cuentas". Sento molt si no estic a l'alçada de la "blogosfera de qualitat". Com a excusa, per la quantitat de recomanacions "culturals" que vaig fent, puc dir-vos que jo escric simplement allò que necessito comunicar a qui li interessi. A vegades seran coses que penso (si són molt profundes m'expresso millor a través de petites metàfores de ficció com la del bosc que vaig escriure fa uns dies) i a vegades són recomanacions, com quan vas en cotxe i de cop veus una vaca, et fa gràcia i dius "Mira una vaca". En el manifest, també ens demanen que el nom del weblog correspongui al que després escrivim. Peterpat és la barreja de la gran metàfora profunda i el "mira! una vaca!". I sí, tinc un apartat de fotos, i un de frases, i m'encanta que comenteu, encara que sigui només per dir "estic d'acord" "no estic d'acord" "jo també he vist aquesta peli...", Així que... (i, tampoc compleixo el Manifest perquè poso punts suspensius quan vull que l'hipotètic lector interpreti, je je je)

PROPOSTA: El que m'agradaria molt és que em diguéssiu temes/qüestions/paranoies o el que sigui sobre les quals us agradaria que escrivís, digueu-m'ho i faré el que pugui/vulgui. ;)

Si podeu, llegiu la Contra de La Vanguardia d'avui (per obrir l'enllaç us heu de subscriure gratuïtament), on entrevisten el periodista cultural del New York Times i escriptor John Darnton.

La setmana que ve es farà a Barcelona la fira de videoart Loop'00. És el primer cop que es fa així que no sé com serà, ja us diré. Val 10 euros pel públic en general i 5 per estudiants i jubilats (no sé si per aquí passen gaires jubilats...)... He vist que Spencer Tunick (el que fa fotos artístiques de grups de gent despullada) presentarà el making off de la foto que va fer a Barcelona durant la inauguració de la fira al Razzmatazz

Diumenge vaig veure en ví­deo una altra peli que em va agradar: Soldados de Salamina. No m'he llegit el llibre, així que no puc fer la típica comparació peli/novel·la. Segons el director, David Trueba, "La película trata de la soledad, de la recuperación de las ganas de vivir y de los buenos sentimientos como razones para seguir viviendo". Per mi, sobretot tracta de recuperar les ganes de viure i d'implicar-se en el que fem i donar-li un sentit. Per exemple, en un moment de la peli, una amiga pitonisa que és el personatge encarregat de donar el contrapunt (de passió per la vida) li diu a l'escriptora protagonista que el llibre que està escrivint no té emoció, i de cop es posa a plorar veient les notícies a la tele (que la prota té posada tot el dia per no sentir-se sola). A veure si tinc temps i em llegeixo el llibre (Javier Cercas).

Paseaba tranquilamente. Se distraía viendo como las raíces de los árboles que sobresalían de entre la tierra dibujaban rostros conocidos, como la hojarasca bailaba al son de la brisa otoñal, como la luz se colaba por entre las ramas…De pronto, una sensación de nerviosismo la invadió. Sintió miedo. ¿Y si tropezara con alguna de esas raíces?, ¿Y si el viento enviara la hojarasca sobre su rostro?, ¿Y si las nubes taparan el sol y de pronto se viera a oscuras, perdida entre la frondosidad del bosque? Presa del pánico, se estiró en el suelo, se tapó los ojos y se echó a llorar.

Enganxo el comment que li he deixat a l'Ariadna sobre el que ella titula Justícia:
"Dogville es genial. Comparto lo de "no hay que ser mártir" pero sigo sin tener claro lo de "No perdonar lo que nunca me perdonaría a mí misma" por aquello de (pensando en la peli) "si yo estuviera en su lugar...¿Cómo sabes que no harías lo mismo? Y aunque no fuera así...¿No es mejor estar por encima del bien y del mal y que por mucho que te ataquen no consigan herirte?" ¿Es eso arrogancia o inteligencia?"

Jornada de reflexió:

He estat fent una pràctica de Comptabilitat amb la Núria i ara m'he posat a pensar en "Demà hi ha eleccions? Què voto?" Crec q arribaré davant de les paperetes sense tenir-ho clar...

M'he topat amb el weblog d'un tal Borjamari que es dedica a escriure la seva opinió sobre els diferents weblogs i els diferents directoris que els recullen. Són interessants algunes observacions que fa sobre alguns d'ells: el de la Mirta, segons Borjamari, és un "panfleto en forma de culebrón inflado artificialmente por todos los medios al alcance del autor, un catalán obsesionado con las visitas". També m'ha semblat curiosa la reflexió que fa sobre els weblogs que ningú llegeix (aquest meu hi ha dies que està gairebé en aquesta deplorable situació): "Se necesita afición y más moral que la del alcoyano para seguir escribiendo en una bitácora que tiene una media de una visita al día contándose a el mismo" (en aquest es referia a la de un Moracho en medio de Castilla La-Mancha). Ja, ja, ja.
Borjamari, si caes por aquí y entiendes el catalán, estaré encantada de leer tus "críticas".

Dogville: Si us agrada la originalitat aneu-la a veure. Espereu a la cuarta o cinquena escena si teniu la sensació de què no passa res, que al cine he vist uns quants dessertors al començament de la peli. Suposo que haurien entrat a veure "una de la Nicole Kidman" i han pensat "Què és això?" i han decidit que millor entraven en una altra sala. Genial la peli i la reflexió que fa. No dic més per si hi aneu.

"But if my life is for rent and I don't learn to buy
Well I deserve nothing more than I get
Cos nothing I have is truly mine"
Dido (m'ha passat el nou CD el meu germà Edu!!!)

El meu petit homenatge:
"COSES

D'aquest estiu no en vull recordar més
que la mirada de complicitat
d'una veïna que prenia el sol
ben nua i va somriure complaguda
quan va adonar-se que la contemplava,
i aquell instant fugaç, irrepetible,
de quietud total, que el món restà
desert de si mateix i era un cristall
transparent i compacte altra vegada.
Tota altra cosa no serà l'estiu,
aquest estiu, vull dir, i si algú em parla
d'aquelles mil foteses inefables
que componen els dies i les nits,
diré tranquil.lament: No me'n recordo" Miquel Martí i Pol

No tinc ni idea si la Mirta, de Weblog de una mujer gorda, és real o no. El cas és que és entretingut llegir algunes de les històries que explica. Aquests dies ha estat fent una enquesta entre els seus lectors sobre si creien que havia de fer el salt al marit o no. Jo no he volgut votar, no fos cas que sigui veritat!!!, però un cop ha despatxat (era un treballador seu, en teoria) l'amant li he deixat això:
Mirta,
No puedo aconsejarte sobre si es mejor seguir con alguien a quien quieres o dejarse llevar por los sentimientos, eso es decisión de cada cual.
Lo único que puedo decirte es que cualquier decisión es buena, y que debes aceptar tus sentimientos, sean cuales sean. Es lo más difícil, perdonarse a uno mismo si hieres, o has estado a punto de herir, los sentimientos de alguien a quien quieres. Entíendete a ti misma y verás más clara la decisión y no te sentirás culpable.
Espero que se me entienda, pq estos temas....;)

Ep, els que vulgueu veure les fotos de Fires ja hi ha unes quantes penjades.
Agraïments: Montse, Cesc, Jordi (Jimmy), Mireia. MUAC!

Demà a la nit hi haurà un eclipsi de Lluna, per si no us heu enterat.

El blog argentí Verticales és divertit. Si heu llegit Sin noticias de Gurb d'Eduardo Mendoza (gran llibre!) trobareu que la idea és similar: veure el surrealisme i l'absurd del món, posant-nos a la pell d'un extraterrestre que arriba a la Terra i se la mira per primer cop...i flipa!

Us heu preguntat mai per què us surt un gra just el dia que us heu de fer les fotos del DNI, o teniu un sopar, una festa o una cita??? Doncs jo sí.

Glengarry Glen Ross, de David Mamet:
Vinc de veure-la (gràcies Roger)al Teatre Lliure, dirigida per Àlex Rigola i amb Joel Joan i Eduard Farelo (quina veu, senyor!!) com a actors més coneguts entre el públic teleaddicte. M'ha agradat molt, tant els diàlegs com la posada en escena (no explico com ho fan per si l'aneu a veure).
Tinc moltes ganes de veure la peli, fins i tot ja m'imagino quin paper deu fer cada actor (Al Pacino, Jack Lemmon, Kevin Spacey, Ed Harris...)

Ahir vam anar a veure Historias de la puta mili en Irak al Club Capitol (només per 3 euros gràcies a Fila7). Desgraciadament, no vaig poder riure gaire -almenys de l'obra- perquè una senyora que teníem davant repetia cadascun dels acudits que deixaven anar els actors. Si acabaven de dir "pa cojones, los que te cuelgan", per exemple, ella deia "los que te cuelgan, jajaja", cridant tant o més que l'actor. Cert que a l'inici de l'obra ens van comunicar que estava tot permès: tirar fotos amb flaix, parlar, aixecar-se.... Però, calia prendre's-ho al peu de la lletra???

M'he tornat a presentar a la convocatòria de profes col·laboradors externs de la UOC. A veure si a la tercera va la vençuda!

Per cert, acabo de mirar la puntuació del meu relat. Tinc 10 vots. La conclusió que trec és que o bé agrada molt o bé no agrada gens, perquè tinc notes molt altes o molt baixes, però votacions d'aprovadillo res. Mira que bé, com el Sabina!!!
Podeu continuar votant, eh?

No m'ho puc creure!! M'ho he passat molt bé a Fires de Girona!! Vam sopar a un mexicà que estava molt bé (crec que es deia El taco o algun nom així molt...mexicà) i vam tancar barraques i tot. Suposo que va ser perquè no feia tant de fred com altres anys. I dissabte a Platja d'Aro també molt bé, com sempre.

Allà també ens va arribar la notícia: El Príncep es casa amb una periodista. Quan va venir l'any passat a la meva feina ho deia en broma que potser s'enamorava de mi...doncs mira, la Reina serà periodista. Aprofitant el diumenge de ressaca ens vam empassar tot el que vam trobar sobre el notición.