<$BlogRSDUrl$>

25.8.03

Ja sóc aquí (Barcelona). Molt bé Menorca. Sento no explicar més ara però és que m'estic morint de son. Demà marxo cap a Platja d'Aro a continuar amb les vacances. Fins aviat!!

20.8.03

Avui marxo a Menorca!!! Com estaré bastants dies sense escriure res, deixo dues historietes que m'acabo d'inventar per expressar una reflexió d'aquestes meves (m'ha sortit arrel de llegir coses sobre proactivitat) i de pas que els que s'avorreixin puguin menjar-se una mica el tarro, jejejeje:

"En Manel, com cada matí, s'ha llevat molt d'hora per anar a la biblioteca a estudiar. Es sent molt agobiat i trist perquè encara li queden 3 messos per l'examen. Ahir el seu amic Víctor li va dir que divendres van anar a una nova disco que està molt bé, que va coneixer una noia que està "buenorra" i que "a veure quan vens". En Manel es mor de ganes de sortir de marxa, però pensa que no pot. Perquè quan aprovi les oposicions serà feliç i no es pot permetre res de tot això.
Han passat 4 messos. El Manel està a punt de mirar les llistes on si surt el seu nom, sabrà si per fi es jutge. Té molta por perquè del que posi allà dependrà la seva felicitat. Ho mira.....i sí! Està allà. Per un moment és feliç. Però....li ha tocat anar a Extremadura. En Manel, de cop i volta, ja no és feliç i pensa que fins que no el traslladin a Catalunya no serà feliç. També pensa que segur que hi ha enxufis-me per quedar-se a Catalunya i que per això a ell l'envien tan lluny.
Ara està a Extremadura, esperant que arribi un moment adequat per ser feliç".

"A la Maria li agradaria ser jutge. Pensa que farà tot el que pugui per aconseguir-ho. Com treballa mitja jornada en un buffet per poder-se pagar el pis que comparteix amb un amic seu, no estudia cada dia. Intenta donar-se tota la felicitat que pot. No es perd cap peli del Woody Allen, ni deixa de fer cap de les coses que li agrada fer.
Arriba el dia de saber si ha aprovat les opos. No hi és a la llista. Va a revisió i efectivament, va equivocar-se en dues qüestions i no ha arribat a la nota suficient per tenir una plaça. "El proper cop em miraré millor el tema de les competències, he de consultar més bibliografia". I se'n va cap al bar on queden sempre amb els amics a prendre una cervesseta. Li sap greu haver de tornar-se a examinar, però ho tornarà a intentar".

Més o menys, el que vull deixar com a reflexió es que la felicitat no s'espera ni es persegueix, sinó que veient la vida des d'una perspectiva positiva (Maria) es pot tenir moltíssims moments de felicitat, que la felicitat no ha de dependre de res (Manel). "Tropiezos y dificultades siempre vamos a tener, y éstos son solamente el indicativo que el camino que estás tomando no es el correcto, que hay que cambiarlo. Pero si esperamos a ser felices en el momento en que tenemos nuestros problemas resueltos o nuestros objetivos logrados, nos vamos a ver toda nuestra vida persiguiendo una felicidad que nunca va a llegar".

Ja faré la crònica menorquina quan torni.
;)

19.8.03

Un joc trenca-caps (recomanat per MiguelON). Estic estancanda al nivell 17. Espero poder-lo acabar en algun moment d'inspiració.


M'acaben d'explicar un acudit:

És un noi català  que marxa a estudiar als Estats Units. Els seus pares l'acompanyen a l'aeroport per despedir-lo i el pare li diu: "Nen, en quant arribis truca'ns a "cobro revertit"".
El nen diu "Papa, no ve d'aquí­, no cal que sigui a "cobro revertido", no et preocupis.
Contrariat, el pare li contesta rotundament "Que sí­ home, que no vull que et malgastis els diners que has guanyat fent de cambrer a l'estiu".
Unes quantes hores més tard, els pares ja són a casa i sona el telèfon.
El pare l'agafa i contesta: "Digui'm"
Una veu a l'altra banda del telèfon diu "Té una trucada a cobro revertit. L'accepta?"
I el pare contesta: "No".
Penja i crida: "Carinyooooo, el nen ha arribat bé!!!"
;)
Estava llegint ara la web del Roger que parla avui del fenòmen mob. No sé si vau veure fa uns dies que unes 300 persones van quedar al Toys R Us de NY a través d'Internet per posar-se davant d'un dinosaure de joguina fent cara d'al·lucinats. No serveix per res, però m'encanta!. Són aquestes tonteries col·lectives, q no fan mal a ningú, però q donen molta vidilla. El sentiment de xorrada grupal és la bomba (és en plan cantar "El meu avi" o els més lolailos el clàssic "Clavelitos" però sense martiritzar tant el personal i més ben organitzat). A veure si es fa algun mob d'aquests a Barcelona que anirem a fer el friki una estona!
Quina sonetaaaaa!!! El jet lag Platja d'Aro-Barcelona m'està matant. Per cert, molt bé les festes de Gràcia entre setmana. Vam anar ahir i hi havia ambientillo però sense aglomeracions. En cap de setmana m'han dit que estava agobiant de gent. Vaig prendre dues clares i un Shawarma (lo q no mata engorda, però està mooooooooolt bo. És el de carn, a la Plaça del Sol). Tocaven musiqueta i s'estava bé. Fins després! MUAC!

18.8.03

Acabem d'arribar a Barcelona. Aquest cap de setmana ens ho hem passat mooolt bé, com sempre!!! I ja només queden 2 dies per Menorca!!! Q bé q vivim.... Si algú (dels q conec o dels q no) vol explicar anècdotes de les seves vacances no us talleu, q em farà molta gràcia llegir-ho (Andresillo: tu sobre todo, q seguro q te pusiste a saquearlo todo en NY! jejeje)

Una altra cançó: Foc a l'ànima (Sergio Dalma) La vaig estar escoltant ahir a la platja amb l'Anna. Molt romàntica (les de desamor és que són genials, drama, drama, drama)

14.8.03

Aquest migdia per fi marxo cap a Platja d'Aro. He gravat algunes cançons de la ràdio per posar-li a l'Hèctor al cotxe (gràcies a l'Hector i a tots els que m'heu tingut d'okupa de cotxe durant l'estiu: Mireia, Rutxi, Montse!!!).

Aquí deixo un enllaç a totes les lletres de Sabina. Acabo de llegir que ara treuen un disc que es diu "Entre todas las mujeres" on Ana Belén, Chavela Vargas, María Jiménez i companyia canten cançons de Sabina i que la idea és del Victor Manuel (a veure si ens posem les piles com fa aq gent que és un "yo me lo guiso, yo me lo como" entre amiguetes). Molt bé el disc de María Jiménez cantant cançons de Sabina, quedi dit.

Per cert, rellegint-me les lletres de cançons/poesies/frases genials que vaig posar l'altre dia veig que he comès un oblit imperdonable: Serrat. Té lletres boníssimes com No hago otra cosa que pensar en ti (tota ella és un poema genial!); grans veritats com "No hay nada más bello que lo que nunca he tenido. Nada más amado
que lo que perdí"
i " Tus recuerdos son cada día más dulces. El olvido sólo
se llevó la mitad"
(Lucía); que em posen la pell de gallina com Mediterráneo; i algunes històries molt maques com (ja buscaré el nom perquè és del Sombras de la China i aquest CD el té el meu pare perquè li vaig regalar i no és plan de prendre-li, ja me les baixaré) una que diu "Tu saldrás de esta cochambre de muertos de hambre, ya me imagino la cara de las vecinas cuando aparezcas en limusina a por esta vieja, le dice mientras cepilla el pelo de su princesa" (va del que pensa una mare, preciosa!)

Ah! I respecte a música, baixeu-vos la versió de Dessert Rose de Sting. (Gracias Andresillo por recomendármela, tómate un café a mi salud en NY!) Boníssima!!!!

També per ballar recomano, apart del ja clàssic Bits, el Goldeneye (apoteòssica! Andresillo, en Playa de Aro últimamente las ponen cada noche!)

Apa, doncs, cap a Platja d'Aro a passar-s'ho molt bé!!!


13.8.03

Avui he dormit una siesta de 3 hores i m'estic montant la disco a casa pq em moro de ganes de ballar però és dimecres, estic a Barcelona, no hi ha "gairebé" (gairebé eh? Cesc!) ningú i demà sona el despertador a les 6.30. Així q m'estic posant musiqueta. L'únic inconvenient és que se m'està acabant el tabac. De moment el que em queda me'l fumaré ara amb una cervesseta (l'única q queda també, perquè fins que no torni de Menorca passo d'omplir la nevera, jejeje). Té la seva part bona i dolenta muntar-se la disco a casa. La bona és q pots posar les cançons q et vinguin de gust (si no les tinc les baixo del Kazaa, aquests dies m'he estat baixant unes quantes), i ballar com quan portes 2 copes (és a dir, sense cap mena de vergonya de fer el ridícul pq no hi ha ningú) i la dolenta és q no et pots passar molt amb el volum si no vols cabrejar el veïnat i que no hi ha gaire ambientillo, jejeje.

Acabo de parlar amb el Rutxi perquè avui s'emporten al meu germà (14 anyets!!!) de marxa per primer cop. Me l'ha passat i estava com atabalat, deu ser de nervis. Clar, per un nen de 14 anys sortir amb tios de vint-i-pico deu ser la bombaaa!!! jajajajaja. Tinc ganes de trobar-me'l de marxa, quin riure!
De bon matí m'ha caigut un broncón (a les 7.50, ufff) però no m'he donat per al·ludida, perquè era un malentès que s'ha pogut solucionar i palante. Després ja la mar de bé.

Sabeu l'anunci de Citroën , q surten uns monstres sortint d'un centre comercial q quan es fiquen al cotxe amb l'aire acondicionat es transformen en una familia molt afable? Doncs pq us feu una idea de com veig jo algunes persones de tant en quant. És qüestió de posar en marxa l'aire abans que el monstre et mossegui, jejeje.

Hi ha anuncis que són molt bons. Altres (heu vist els programes-anunci que fan els americans tipus Pump-N-Seal, Ginsu, etc) fan riure molt. Qui conegui webs xul·les sobre Publicitat que me les posi, q m'agradarà mirar-m'ho.

Demà per fi pujaré a Platja d'Aro. Fem un sopar de noies i m'han dit que pensi jocs o tonteries per fer-ho més divertit. Aquesta tarda m'hi poso.

12.8.03

Estava ara escombrant el meu piset en plan "Ratita presumida" (escombrar no és el meu fort, tot i q pitjor se'm dona cuinar, jejjeeje) i sentint musiqueta. Ha sonat Your song- Elton John . Q diu "How wonderful life is while you're in the world". Dedicada a tots nosaltres, q som genials. També he pensat que estaria molt bé poder-li dir a algú especial un dia (en plan romàntic, jejeje). Per cert, molt bé a Moulin Rouge aquesta cançó.

Vaig a posar la rentadora. Avui tinc el dia "marujilla" i s'ha d'aprofitar, q sino després per obligació em fa molta mandra.
El tema de Peterpat ve perquè els que em coneixen bé em diuen que visc a "Los mundos de Yupi". La qüestió és que no m'importa créixer (el pas del temps) però em resisteixo totalment a viure sense sorprendre'm, sense ilusionar-me...és a dir, sense totes aquelles maneres de veure el món que els "adults" atribuiexen als nens. Fa uns messos vaig anar a veure Peter Pan el Musical (recomanat només als que penseu que és fantàstic sentir-se feliç escoltant una cancó, canviant-se les ungles de color (això les noies), regalant-li a algú un nino de la tenda de vint duros per una conya us porteu...) i la "moraleja" del conte m'encanta. Ja posaré la lletra d'alguna de les cançons quan pugui.

Per cert, aquests dies a Barcelona no hi ha gairebé ningú. Quedi constància d'aquest fet (és per mi mateixa, per si m'ho rellegeixo per curiositat i no recordo quins dies eren, posant això no té pèrdua, perquè "vaya semanita"!)

Fins després
Primera empanada mental, és a dir, teoria existencial propia. Segurament n'hi haurà d'altres, perquè soc bastant propensa a la introspecció, jejeje. Fa exactament 2 segons que estava podríem dir-ne....totalment enfonsada en la misèria i ara mateix estic contenta com unes pasqües pq en aquesta pàgina q no sé ni qui llegeix ha aparegut un Peter Pan (gràcies, ets un sol!). Sé q és una mica heavy posar una reflexió tan profunda però és el que penso: si és tan fàcil ser feliç perquè a vegades ens "rayem" tant? No sé si haureu vist Amélie, la reflexió va una mica per aquí, per cert si algú em vol regalar el poster de la peli (el q surt Amélie llegint al llit) em donarà un d'aquests moments de felicitat als que em refereixo, jejeeje ;). Ja ho desenvoluparé amb alguna historieta perquè s'entengui millor.

Q tingueu un bon dia, sou fantàstics!
A aquestes hores encara tinc la neurona dormida, així q faré un recull de joies lingüístiques sabineres, el millor poeta contemporani, pel meu gust (tinc el libre a casa però recordo algunes):
"Sabes mejor que yo que hasta los huesos sólo calan los besos que no has dado" (Y sin embargo, the best)
"Mi Annie Hall, mi Gioconda mi Wendy, las damas primero" y "Me libré de los tontos por ciento, del cuento del Business, dando clases en una academia de cantos de cisne" (la Canción más bonita del mundo, és genial).
"Por mis sueños va, ligero de equipaje, sobre un cascarón de nuez mi corazón de viaje, luciendo los tatuajes de un pasado bucanero de un velero al abordaje, de un no te quiero querer. Y cómo huir cuando no quedan islas para naufragar al país donde los sabios se retiran del agravio de buscar labios que sacan de quicio" (Peces de ciudad, igual de bona en versió Sabina que en versió Anna Belén, tot sigui dit).
"Y se fue sin decir Llámame un día. Desde el balcón la vi, perderse en el trajín de la Gran Vía. Y la vida siguió como siguen las cosas que no tienen mucho sentido. Una vez me contó un amigo común que la vio dónde habita el olvido" y "Los besos que perdí por no saber decir te necesito" (Dónde habita el olvido, preciosa)
En la línia d'aquesta hi ha una de Victor Manuel (m'estic aficionant bastant a Victor Manuel, que té algunes lletres també que són per emmarcar): "Cuando tiré su anillo el agua del rio se volvió negra. De eso hace treinta y cinco y jamás he vuelto a pisar su acera. Adonde van los besos que guardamos, que no damos, dónde se irá ese abrazo si no llegas nunca a darlo" (Dónde irán los besos).
Hi ha tantes cançons... m'encanta la música. Una amiga em va comentar que ella en comptes d'escriure grava CD's per expressar moments vitals. Em va apassionar la idea i crec que jo ho faré amb carpetes a l'ordinador, per no despilfarrar CD's, que ara a sobre diuen que els hi posen un cànon pel tema dels drets d'autor.

Fins aviat!

11.8.03

Ei! A qui em llegeixi! El meu colega Roger, gran aficionat a escriure i a Internet, m'ha ensenyat a fer això per poder desfogar les meves empanades mentals i de pas anar enviant missatges en botelles virtuals diàries o en periodicitat vària.

Gràcies Roger!!!

This page is powered by Blogger. Isn't yours?